Sempre m'havien ensenyat a casa "El que mana, mana" però també creien que el que arribava a manar era per dos motius o perquè havia arribat a aquell lloc per la força o perquè era una persona molt capacitada que, per mèrits propis, havia arribat a aquella responsabilitat. I aquests són els grans homes i dones que després un li agrada recordar.
Actualment, miro al meu voltant, i ja no sé què pensar. Manen, en la majoria dels casos, persones NO capacitades, que l'única cosa que els importa és lucrar-se elles de tot el que poden sense pensar en el perjudici que causen a altres persones. A més, si ens adonem... el que arriba al poder, es prepara una vida tan fàcil i lucrativa que no marxa. Són poques les persones que arriben a alts càrrecs amb l'esperança de fer canvis positius i ser, ells o elles els primers en donar exemple de treball i feina.
I la pregunta del milió... com podem fer canviar això? On són aquelles persones PREPARADES, AMB GANES D'APRENDRE, DE TREBALLAR,... disposades a ocupar aquests llocs. És clar que no és fàcil, jo sóc la primera que no canvio tota la súper-feina diària per una feina de despatx però on és aquella gent que tenia ganes de fer, d'aprendre per després fer canvis a millor. On són aquells caps?
Suposo que la manca de resposta, haver d'aguantar a tant inútil manant-te,... fa que anem cap a la ruïna, al caos, a perdre tota esperança en tenir un món millor.
Potser algun dia tornin a haver-hi aquells lluitadors preparats(sembla quasi que demani la presència de gran herois, ha,ha) i amb moltes ganes de treballar que aixequin, si no és massa tard, aquest món, ja desesperat de tant abús de poder.
