Balada para un loco en esta última curda de LA VENTANA

Mano a mano, Como dos extraños, y Cuesta abajo, en Silencio, Fuímos, con el Naipe marcao por la Amargura, a esta Madreselva, esperando Volver por el Caminito del Arrabal Amargo de Mi Buenos Aires querido.
Con la frente marchita, la China hereje va Por el llano, Como abrazando un rencor, De vuelta al bulín, Al bulín de la calle Ayacucho, con las Culpas ajenas, por el Tatuaje de la Francesita, y El pibe, El gachó gris, lleva sus Cartas Viejas con Garabatos de mujer, Gimiendo... Esta noche me emborracho, Oh! penas mías... y Cuando tú no estés pillo La última curda en Tu vieja ventana soñando estar A media luz y decirte que El día que me quieras, Gricel, en la Lejana tierra mía, El yuyo verde, se oirà como Melodía de arrabal.
Tango de ayer, tango de lengue, Quién hubiera dicho que Cada vez que me recuerdes, Silbando, Corazones perversos, Los cosos de al lao cantan Las cuarenta en el Barrio reo.
Me da pena confesarlo, Al mundo le falta un tornillo pero a mí, alguno más. 
Perdonen este atrevimiento de querer construir frases y párrafo sin demasiado sentido, a base de títulos de tangos. 
Ha querido ser un pequeño homenaje a lo mucho que han hecho por esta música, mis amigos Mónica y Roberto en su acogedor bar La Ventana, y a los muchos artistas que por el han pasado en este tiempo y nos han deleitado con su voz, su entusiasmo y todo su arte. 

Un tango a través de LA VENTANA

Como cada miércoles,acabo de venir de mi sesión tanguera, en un lugar mágico llamado LA VENTANA. Hoy me decía su dueña que, posiblemente, a final de mes, se verían obligados a cerrar pues no pueden soportar el alquiler abusivo que piden por el local al encontrarse en un lugar muy céntrico de la ciudad.
Quiero dedicar este pequeño comentario, a estas grandes personas, Mónica y Roberto, propietarios de LA VENTANA, y que, semanalmente, hacen el esfuerzo de contratar a maravillosos músicos del folklore argentino y los fines de semana tienen a un excelente saxofonista que nos deleita con música de jazz. 
Espero que surja algún milagro que haga que un local así, no cierre en las noches de Barcelona, al contrario, siga creciendo año tras año y se convierta en un histórico.
Lamentablemente, no todo el arte es negocio, y los dueños del local, posiblemente, no sepan apreciar todo lo bueno que ofrecen estas grandes personas en su establecimiento y lo único que sepan valorar sean los euros pertinentes a final de mes.
Si en algún lugar del más allá andan los grandes-históricos del tango, espero que hagan el milagro para que un lugar así, con tanta fuerza y tanto entusiasmo, persista y pueda seguir deleitando a sus muchos y fieles seguidores, donde además de pasar una velada escuchando a grandes artistas, se deleitan unas tapas y unos vinos exquisitos.
Brindo por vosotros, Mónica y Roberto, por vuestro entusiasmo, vuestra fe e ilusión, digna de admiración. 
Por vuestro maravilloso local, LA VENTANA! Por su continuïdad!

Felicitacions!

Estic emocionada amb l'acampada que han preparat les noves generacions. FELICITACIONS!
Ja fa temps que em vinc queixant del conformisme amb el que estaven actuant davant d'un futur molt negre.
He començat a seguir pels diferents canals d'internet el que estan fent. M'ha cridat l'atenció que en un dels canals on apareix un petit vídeo http://latele.cat/ (no sé fins quan funcionarà el link), algú remarca que cadascú es representa a si mateix. Què trist, no? En la meva joventut, tots érem representació de tots i no una representació d'un mateix. Potser aquest tros gravat, no sigui el més encertat, doncs convida a entendre que no és una manifestació unitària, on com sempre s'ha dit, la unió fa la força, sinó que convida a la dita, divideix i guanyaràs.
Aneu amb compte amb el que graveu i el que dieu públicament, la gent de dalt no vol que se l'enfonsi el "chiringuito" i aprofitarà qualsevol cosa per fer que el vostre moviment no tingui masses conseqüències i més, en èpoques d'eleccions.
Ànims nois i noies! Endavant! Hem de dir prou a aquest abús de poder! Si tots ens movem, alguna cosa aconseguirem. 

Una mica d'educació, si us plau!

Quan havíem baixat les escales, ja en la sortida i a prop d'on són els lavabos, hi havia una fila de personal fent una muralla que no et permetia passar al serveis. Vaig demanar-los que, si us plau, em deixessin passar un momentet al lavabo (encara faltaven 5 minuts per l'una, hora de tancament) i em van negar l'accés. Així que vam haver de buscar un bar a prop i que estigués obert, i prendre sense ganes alguna cosa.

Va ser una sensació de desar de ser persona per a sentir-te una mena de xai o altre animalot on el pastor t'obligava a veu cridanera i maleducada. 

Aquest passat dissabte va ser la nit del museus. Aprofito per a felicitar a qui ho va posar en marxa en el seu dia.
Quan faltaven deu minuts per l'una, ens trobàvem al museu Picasso, van començar a venir per les sales personal del museu avisant de què havíem de sortir. en el lloc on es trobàvem, que hi era a uns quinze metres de la porta de sortida va venir una noia joveneta dient-nos:
Han de sortir! PERÒ JA!
Ràpidament, em vaig preguntar on en trobava, si al camp o a un museu. Lògicament, tothom vam obeir amb cares estranyes, mirant a aquest personatge que adonant-se de la que havia feta, ens va fer un somriure de compromís i ens va dir un "gràcies" per intentar arreglar-ho.
Resumint, el museu Picasso és una meravella però el personal que treballa en allà deixa molt de desitja en una cosa tan fàcil de ser com és ser amable i ben educat.

Política i disbauxa de diners públics

Arriben les eleccions municipals i ens tornen els dilemes de a qui votar. Hem vist funcionar diferents partits polítics en diferents ajuntaments i tots, en el fons i no tan fons, fan el mateix, viure amb sous força ilògics i aprovar despeses públiques basades en interessos propis principalement. Sinó per quin motiu fan obres públiques  que en pocs anys tornen a desfer i a refer? A mi també m'agradaria canviar-me el bany o la cuina cada pocs anys, però són molts diners i intento que la que tinc no s'espalli i quan vaig fer les obres, ja vaig escollir colors, formes, etc. que no em cansessin i que la seva distribució i forma sigués la més ventajosa. Per què no es fa el mateix amb els espais públics?
Es paguen especialistes de tot que en teoria són professionals que coneixen els materials, el manteniment, el seu cost, etc. però sembla que pensin amb els peus.
Els diferents partits que conviuen com a forces polítiques no tenen ni idea del que és treball en equip i simplement, es dediquen a trepitjar-se les idees i a insultar-se.
He llegit que hi ha un moviment protesta que convida a NO anar a votar fins que els polítics es redueixin sous, llibertat d'ús de telèfon  i primes abusives de les que es gaudeixen en aquest país. Com és que el President del govern afegeixi les despeses de les vacances personals a les despeses del país.
És vergonyós!!
Així que per totes aquestes coses i molt més, us convido a NO ANAR A VOTAR, com una forma de dir a tota aquesta coll de ... que ja hi ha prou!