Homenatge els perduts l'11-S

Avui fa 10 anys d'un mal son que per aquells que hem estat a Nova York i que no hem tornat, ens sembla mentida de creure. La imatge que es es veu de Manhattan en les pel·lícules sense les torres bessones, fa la sensació de què falta alguna cosa però quan hi penses... encara t'ho creus menys de què pugui haver-hi un ésser humà capaç de fer aquesta brutalitat.

Vestíbul World Trade (1999)

S'ha especulat molt al respecte i encara hi ha molts dubtes de com va passar. En un altre post us convidava a que veiéssiu uns vídeos Zeitgeist, on es parla i es justifica que amb l'impacta dels avions no podien caure les torres i molt menys la tercera que es va enderrocar. Jo ara no entraré en aquest tema, sinó en el dolor de les persones que han perdut aquell dia els seus familiars, amics, etc. Molts d'ells no han tingut unes despulles per soterrar i s'han hagut de conformar amb el silenci d'aquell ésser estimat i la seva desaparició. Altres, van arribar a sentir els últims moments de dolor, mitjançant una trucada, i davant la impotència de no poder fer res.
Esperem que la història no es repeteixi. Entre tots hem de lluitar per un món millor i intentar que els poderosos no tinguin tan domini del món. Diuen que qui maneguen aquest món no són els nostres polítics sinó que són els grans bancs mundials. Potser hauríem de buscar alguna fórmula per a què no sigui així.
Per acabar, rendir homenatge a tots els que aquell dia ens van deixar i esperar que allà on siguin ens ajudin a carregar aquest planeta d'energies positives, de cooperativisme, d'amor, d'amistat, etc.
Aquell dia sempre restarà a la nostra memòria.