dimecres, 27 de juny del 2012

L'ABÚS DEL PODER

Sempre m'havien ensenyat a casa "El que mana, mana" però també creien que el que arribava a manar era per dos motius o perquè havia arribat a aquell lloc per la força o perquè era una persona molt capacitada que, per mèrits propis, havia arribat a aquella responsabilitat. I aquests són els grans homes i dones que després un li agrada recordar.

Actualment, miro al meu voltant, i ja no sé què pensar. Manen, en la majoria dels casos, persones NO capacitades, que l'única cosa que els importa és lucrar-se elles de tot el que poden sense pensar en el perjudici que causen a altres persones. A més, si ens adonem... el que arriba al poder, es prepara una vida tan fàcil i lucrativa que no marxa. Són poques les persones que arriben a alts càrrecs amb l'esperança de fer canvis positius i ser, ells o elles els primers en donar exemple de treball i feina.


I la pregunta del milió... com podem fer canviar això? On són aquelles persones PREPARADES, AMB GANES D'APRENDRE, DE TREBALLAR,... disposades a ocupar aquests llocs. És clar que no és fàcil, jo sóc la primera que no canvio tota la súper-feina diària per una feina de despatx però on és aquella gent que tenia ganes de fer, d'aprendre per després fer canvis a millor. On són aquells caps?


Suposo que la manca de resposta, haver d'aguantar a tant inútil manant-te,... fa que anem cap a la ruïna, al caos, a perdre tota esperança en tenir un món millor.


Potser algun dia tornin a haver-hi aquells lluitadors preparats(sembla quasi que demani la presència de gran herois, ha,ha) i amb moltes ganes de treballar que aixequin, si no és massa tard, aquest món, ja desesperat de tant abús de poder.

diumenge, 15 d’abril del 2012

LA CRISI SEMPRE PELS MATEIXOS

No tornaré a comentar com està el país doncs, per desgràcia, ja prou l'estem vivint tot en les nostres pròpies carns, però sí que comentaré la vergonya que sento en veure que aquests monarques que mantenim, mai millor dit "a cos de rei", amb tota la seva prole, es dediquin a portar una vida de bicoca i a robar-nos, en uns moments tan dolents com estem passant. És com si un anés a un funeral i fes sonar una música alegre i es poses a ballar. Seria una grandíssima falta de respecte, d'educació, de sentiments, en definitiva una demostració de què tenen molt poc de raciocini.
A més, tots els diners que es gasten per a fer una defensa del nostre entorn natural, de què hem de respectar el medi ambient i tots els éssers vius que viuen en els seus hàbitats i, és clar, jo, com a mestra, quan ensenyo una cosa, sempre intento donar exemple la primera i quin exemple en donen els nostres governants?
Les respostes són ben clares: 
- Si pots anar de safari de luxe a costa dels demés, ni ho dubtis, ves i mata tot animalot que visqui feliç en el seu entorn.
- Si t'ofereixen comissions, regals caríssims o pots quedar-te amb primes rares que ajuden a omplir els teus comptes personals, ni ho dubtis, accepta-ho.
- Si tens un súper sou amb primes i més primes fins hi tot pel desgast que et pugui fer anar al lavabo ocupant el càrrec que ocupes, mai aprovis una baixada superior o igual a les dels treballadors. Recorda que el que importa és viure un el millor possible, el del costat... que el bombin.
- Si trobes un calaix amb diners, com no tenen nom, qui els veu primer agafa la propietat, que en aquest país si es tracta de grans quantitats, no passa res.
- Sobretot no siguis honrat ni legal, doncs encara que siguis un jutge, potser si persegueixes mala gent de corbata, vestits i complements de preus inimaginables, acabis sent deshabilitat i són capaços de ficar-te a presó. Això sí mai pujaràs en l'escala social.  
Aquest és el nostre país de "charanga y pandereta" 
on ser honrat, no és ben mirat
entre els nostres governants.

dimecres, 28 de març del 2012

Funcionaris

Dia darrere dia només que tenim males notícies sobre la situació actual: empreses que tanquen, augment de l'atur, gent que és desnonada de la seva llar, disminucions de sous, etc.
El nostres polítics ho tenen ben clar, treiem d'on ens és més fàcil, d'aquells els quals els hi paguem nosaltres; els funcionaris. Està clar que, per a què no tinguin un recolçament del poble, la primera cosa que han fet és crear una mala imatge del funcionariat, de la mateixa manera que el govern central porta anys fent una mala imatge de Catalunya i els catalans.
Jo soc funcionària i en el meu títol posa que sóc funcionària de l'Estat Espanyol però es veu que a l'hora de pagar-nos, ja no sóc com la resta, resulta que com sóc funcionària en territori català em descomptaran un 2% addicional que en la resta del territori no faran i els hi mantindran el sou. 
A més, en el nostre territori ja vam patir un augment d'hores de feina l'any passat cosa que en la resta ho començaran a patir a partir d'aquest proper any.
En els funcionaris, com en tota la societat hi ha de tot, però la majoria treballen i hi dediquen moltíssimes hores a la seva feina, moltes més que els hi justifica el sou. La majoria de funcionaris som treballadors i tots els treballadors hem de parlar en la mateixa llengua, hem de tenir els mateixos discursos, no hem de deixar que aquests polítics corrupts ens separin.
Ja és hora que comencem a dir prou a tanta injustícia, ja és hora que fem petar aquests governs de corrupció i vergonya. És hora de què algú ens escolti i es comencin a veure canvis on han de ser.

dijous, 16 de febrer del 2012

Cap a on anem?

Estem vivint uns moments surrealistes totals. Després d'uns anys bojos on els bancs et convidaven a què els hi demanessis diners, ara resulta que no hi ha diners per a res, i ni aquells, com jo, que no es van llençar a comprar-se casa nova, cotxe nou, etc., ara hem de pagar les imprudències dels nostres polítics que convidaven a una vida fàcil i inexistent.
Des del moment que els pisos començaven a pujar de preu amb més rapidesa que l'ascensor d'un gratacel, em feia creus pensant en com es podrien pagar aquest preus per una cosa que era necessària per a viure, com és un sostre. Entenia que la gent jove que volgués iniciar una vida independent, en parella o sense, no els hi quedava un altre remei, i els en penedia pensant que havien de pagar casa fins la seva jubilació. Sempre comentava que aquesta situació era increïblement surrealista i les coses havien de canviar.
El que no m'imaginava és que els governs també haguessin tirat de la manta d'aquesta manera i que siguéssim els treballadors els que havíem de pagar aquesta disbauxa.
Aquest proper final de mes, tots els que cobrem per nòmina, ens trobarem amb una considerable, més o menys, reducció dels nostres sous. Això , les úniques conseqüències que portarà és que podrem comprar menys coses de les que compràvem i afectarà, de retruc, en els comerços i la indústria. Molts hauran de plegar i d'altres acomiadaran a gent i la situació tendirà a empitjorar. Per tant, aquesta pujada a qui beneficiarà? Això és el peix que es menja la cua i estem entrant en una espiral que cada vegada s'enfonsa més.
A sobre dia a dia rebem notícies dels sous inacceptables que cobren els nostres polítics i  alts càrrecs per no fer res.
A on anem a parar?

dissabte, 28 de gener del 2012

La broncemia

Actualmente, nos estamos encontrando con una sociedad más parecida a la Edad Media que a la de un siglo XXI, con igualdades y derechos sociales para todo el mundo. Cada día somos más esclavos de los que poseen el poder, que se protegen a ellos mismos de sus abusos y robos, y es el pueblo llano quien acaba pagando las consecuencias, cobrando menos año tras año y subiendo el coste de la vida, en resumen, que los trabajadores cada día somos más pobres.
Increiblemente, vivimos en un país donde los altos cargos que nos roban, aceptan sobornos, etc. son considerados NO CULPABLES y jueces defensores de una justicia justa y perseguidores de ese tipo de altos cargos que han realizados verdaderas barbaries, se encuentran perseguidos o amenazados por el mismo sistema judicial, obsoleto e injusto.
Gracias a un amigo, me llegó el conocimiento de este vídeo y me hizo mucha gracia, pues hace mucho tiempo que llevaba comentando algo parecido en referencia a los grandes médicos que, por suerte o desgracia, me he tenido que cruzar a lo largo de mi vida. Hay pocos médicos que se crucen con un enfermo y acudan a ayudarle, ha de ser alguien que sabiendo que son médicos les supliquen que acudan a ayudar a ese enfermo.  Ahora ya me ha quedado claro, jaja, padecen de broncemia. Lo malo, es que esta enfermedad se contagia fácilmente entre mucho personajillo que jamás llegará a ser un gran personaje.