Recordeu, davant de tot, una bona educació. No tots arribareu a la universitat però una bona educació sempre us obrirà portes sinceres, una bona cultura i mal educats, us farà impresentables.
Cada vegada més estic veient a gent que presumeixen de les seves carreres universitàries com un noble del seu títol nobiliari però que quan et reuneixes amb ells/elles, són uns impresentables perquè, si és cert que tenen molta cultura, però l'educació la tenen allà on la columna vertebral perd el seu nom.
Com he treballat vint anys en l'educació de persones adultes, puc dir que he conegut a molts/es semi-analfabets/es que la seva bona educació ja la voldrien molts d'aquests/es amb estudis superiors.
A vegades penso que l'estupidesa d'aquestes persones arriba a un punt que es creuen més llestos que tots els que es troben al seu voltant i, a sobre que et deixes prendre el pèl perquè tens molta més educació que ells, et tracten de tonto.
Agraeixo moltíssim que els pares m'ensenyessin a:
- Saludar amablement sempre que et trobes a algú conegut.
- A donar les gràcies quan t'han fet algun favor i si cal, comprar un regal (encara que costi diners, que aquesta és una altra!).
- Respectar els objectes que et deixen i que no són teus i retornar-los en les mateixes condicions i el és aviat possible. Del contrari, reposar-los amb un d'igual, nou (encara que costi diners!)
- Si algú et deixa diners perquè accidentalment no portes a sobre, retorna-li i agraeix-li, el més aviat possible, a la persona que te'ls ha facilitat.
- Si t'ofereixen venir a visitar la seva ciutat, no vol dir que t'hagis d'apalancar a casa seva, a no ser que t'insisteixin molt i llavors, si acceptes anar a la seva llar, un ha de correspondre amb regals o pagar els menjars, en compensació i agraïment de l'hotel que s'estas estalviant (això costa diners! però sortir de casa=obrir la cartera).
- De la mateixa forma, si et conviden a dinar o a sopar, no preguntis si has de portar alguna cosa, està clar que una persona amb bona educació et dirà que res, directament, compres(encara que costi diners) i portes les begudes o un bon postre o si la casa ho val ambes coses.
- Per suposat -em recordaven els meus pares- si vas a casa d'algú, mai has d'entrar per les habitacions sense que t'autoritzin, ni tocar res sense demanar permís.
- I per últim filla, si no vols gastar o no has aprés una mínima bona educació, no surtis de casa teva. A ningú li agrada envoltar-se de persones maleducades; a tothom li costa el seu sacrifici guanyar els seus diners per a què arribin d'altres fent-se els llestos. I no oblidis la frase: "Dios dijo hermanos pero no primos", .
