diumenge, 11 de setembre de 2011

Homenatge els perduts l'11-S

Avui fa 10 anys d'un mal son que per aquells que hem estat a Nova York i que no hem tornat, ens sembla mentida de creure. La imatge que es es veu de Manhattan en les pel·lícules sense les torres bessones, fa la sensació de què falta alguna cosa però quan hi penses... encara t'ho creus menys de què pugui haver-hi un ésser humà capaç de fer aquesta brutalitat.
Vestíbul World Trade (1999)
S'ha especulat molt al respecte i encara hi ha molts dubtes de com va passar. En un altre post us convidava a que veiéssiu uns vídeos Zeitgeist, on es parla i es justifica que amb l'impacta dels avions no podien caure les torres i molt menys la tercera que es va enderrocar. Jo ara no entraré en aquest tema, sinó en el dolor de les persones que han perdut aquell dia els seus familiars, amics, etc. Molts d'ells no han tingut unes despulles per soterrar i s'han hagut de conformar amb el silenci d'aquell ésser estimat i la seva desaparició. Altres, van arribar a sentir els últims moments de dolor, mitjançant una trucada, i davant la impotència de no poder fer res.
Esperem que la història no es repeteixi. Entre tots hem de lluitar per un món millor i intentar que els poderosos no tinguin tan domini del món. Diuen que qui maneguen aquest món no són els nostres polítics sinó que són els grans bancs mundials. Potser hauríem de buscar alguna fórmula per a què no sigui així.
Per acabar, rendir homenatge a tots els que aquell dia ens van deixar i esperar que allà on siguin ens ajudin a carregar aquest planeta d'energies positives, de cooperativisme, d'amor, d'amistat, etc.
Aquell dia sempre restarà a la nostra memòria.

2 comentaris:

  1. Aquell malhaurat dia 11 de setembe de 2001, va cambiar por sempre tot el que fins llavors, habie estat l'ordre mundial establert, desprès de moltíssimes guerres cruentes i negociaions inútils.
    Ara es tot difernent.
    Aquelles quasi 3000 persones van ser victimes propiciatòries, dels odis, dels funamentalismes, i del poder, envejòs, malsà i dominant dels nous senyors del poder actual: ELS DINERS. Elles, aquelles persones anònimes que tant ens van colpir, van ser víctimes del canvi mundial, de estratégies, pero víctimes al cap i a la fí.
    que al cel sian. I que pugin vuere des de el seu talahiot, que llur secrifici no ha estat en và.

    ResponElimina
  2. Lamentablement, no crec que la seva mort hagi servit de molt. O potser, va servir de molt pels interessos d'alguns que era l'aixecament del poble americà contra el món àrab i entrar en la guerra d'Iraq. I a partir d'aquí... que tothom reflexioni del què ha passat al món.

    ResponElimina