dilluns, 16 de juny de 2014

Una reflexió

Us convido a què llegiu aquesta entrevista al fundador d'una ONG a Bombay. Diu coses molt interessants que crec que s'han perdut o gairebé s'han perdut i que caldria que reflexionéssim
 
Cada vegada ens estem fent més egoistes i pensem molt poc en les persones que ens envolten. Estem vivint un abús del poder, a totes les escales, i en lloc de reaccionar, ho paguem amb l'apatia i amb el silenci.  Traguem amb tot, passem i punt.
 
Estem vius! Ja és hora que tornem a sentir i que protestem i que si cal, diguem prou, però que la nostra feina ens ompli i la nostra vida també.

A la meva feina, hi ha una persona que per la seva situació de poder, s'ha acomodat a no fer res, però res. És comentari de passadís però ningú s'atreveix a fer cap queixa a les reunions. La resta de companys anem de feina al màxim, de forma que tampoc et permet treballar amb profunditat i comoditat, doncs no et queda temps ni de respirar. A sobre, tenim la pressió i la por de la Inspecció. Però on és la Inspecció per a tothom? 

Arribar al poder en aquest país, sigui el poder que sigui, significa aquí he arribat i aquí em rasco la panxa i m'omplo les butxaques?

On és la Inspecció dels que manen? El que arriba a manar, allà es queda fins que es jubili? Pel segles dels segles, amén.

Aquestes coses ens converteixen en persones més egoistes, que anem a treballar perquè no queda un altre remei i que, com ja porta temps demostrat, a les empreses els importem un bledo i, per tant, més tontos hi serem si ens preocupem per la nostra empresa.

Conclusió, que o ets un tonto (com em passa a mi) o passem automàticament de tot i no gaudim de res del fem o ens envolta. Llavors la vida passa al nostre entorn com una pel·lícula que veiem des de fora però que no vivim des de dins.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada