dilluns, 28 de març de 2011

Nunca sirvas a quién sirvió

Quanta veritat! Crec que és simplement manca d'educació però, què ben cert és, que molta gent que ha viscut gairebé en la missèria quan s'han vist en una situació econòmica, posem estable, es carreguen de tonteries i fantasmades i volen ser allò que no podran ser mai, una persona amb classe.
I ara entrem en un altre pregunta, què és una persona amb classe? Des del meu punt de vista, això és innat, és una personalitat carismàtica amb la que es neix i que no s'aconsegueix amb diners sinó amb "saber estar" i molta educació. Ja m'agradaria a mi! però les diplomàcies no són el meu plat fort i si el d'aquestes persones, a part de l'educació, l'elegància i la senzillesa.
I tornant al tema inicial, la paraula que obliden les persones de les quals parlaven al començament, la senzillesa. Quina preciosa paraula i una de les més fàcils de portar a terme en la vida i, en canvi, hi ha qui l'agrada ser allò que no és i viure interpretant un paper que no li enganxa i que li queda gran.

2 comentaris:

  1. La senzillesa, Encarna, es com tu molt be dius: es innata, com la simpatía o l'elegancia. Hi ha qui les poseeix, i no les tenen ni gastant molts diners, la gram majoria de les persones.
    Confonen elegancia, amb el vestir, i res més lluny de la realitat. Confonen la simpatía, amb riure i fer acudits. I la sezillesa, aquesta només la posseixen les ànimes grans, intel-ligents, i altruïstes.
    Una abaçada.
    P. D. Deuries publicar més. Ets bona.
    ´

    ResponElimina
  2. Ja saps que a mi m'agraden més els números, aquest blog és on crido en veu baixa les meves enrabiades. Crec que no l'he dit a ningú, crec que l'heu descobert a partir del meu perfil o del blog de racó de recursos. En fi, els que em coneixeu personalment, suposo que enteneu millor el que escric aquí.

    ResponElimina