divendres, 29 d’abril del 2011

Avui en dia estimem els amics que tenim?

Any darrere any de la meva vida he anat observant com gent molt i molt estima a la feina, en un grup d'amics, en una universitat, etc. Desapareix per mil motius, desplaçament, malaltia, etc. i en una setmana o menys, ningú torna a preguntar per ell o ella. 
Haig de reconèixer que em sorprèn molt, ja que sóc el bitxo raro que quan algú que estimo és desplaçat o cau malalt, el truco, li pregunto com li va, ... en definitiva, que m'agrada saber d'aquesta persona i saber que continua viva i que sàpiga que ha deixat rastre per on ha passat.
A tots en agrada sentir-nos estimats doncs la pregunta és per què la majoria oblidem a aquelles grans persones que han passat per la nostra vida?
I el que encara és pitjor és quan veiem que aquella persona és famosa o que la necessitem perquè es troba en una situació que podria ajudar-nos i, llavors, volem recuperar aquella relació tan maca que va haver-hi un dia i que vam deixar escapar quan es vam separar. És molt lògic que tot hagi quedat en aquell passat.
Llavors, quins són els sentiments que tenim pels nostres grans amics? pels nostres grans companys-amics de feina que en moltes ocasions veiem més que a la família? Què és per nosaltres l'amistat? l'amor? el compartir? l'ajudar?...

1 comentari:

  1. Hola Encarna: Jo no se com ho fan els altres, peró et puc assegurar que no deixo mai, cap amic vell, i cada dia en faig de nous. Aquest es el secret per matenir-se sempre actíu. Seguir, convidar, estimar al amic es el meu lema.I m'encanta. JO sé que en hi ha que no ho valoren, peró es el seu probema. A mi em donen vida.

    ResponElimina