Una mica d'educació, si us plau!

Quan havíem baixat les escales, ja en la sortida i a prop d'on són els lavabos, hi havia una fila de personal fent una muralla que no et permetia passar al serveis. Vaig demanar-los que, si us plau, em deixessin passar un momentet al lavabo (encara faltaven 5 minuts per l'una, hora de tancament) i em van negar l'accés. Així que vam haver de buscar un bar a prop i que estigués obert, i prendre sense ganes alguna cosa.

Va ser una sensació de desar de ser persona per a sentir-te una mena de xai o altre animalot on el pastor t'obligava a veu cridanera i maleducada. 

Aquest passat dissabte va ser la nit del museus. Aprofito per a felicitar a qui ho va posar en marxa en el seu dia.
Quan faltaven deu minuts per l'una, ens trobàvem al museu Picasso, van començar a venir per les sales personal del museu avisant de què havíem de sortir. en el lloc on es trobàvem, que hi era a uns quinze metres de la porta de sortida va venir una noia joveneta dient-nos:
Han de sortir! PERÒ JA!
Ràpidament, em vaig preguntar on en trobava, si al camp o a un museu. Lògicament, tothom vam obeir amb cares estranyes, mirant a aquest personatge que adonant-se de la que havia feta, ens va fer un somriure de compromís i ens va dir un "gràcies" per intentar arreglar-ho.
Resumint, el museu Picasso és una meravella però el personal que treballa en allà deixa molt de desitja en una cosa tan fàcil de ser com és ser amable i ben educat.